Imatge 1. l’Home de Vitruvi (1470). Leonardo Da Vinci. Símbol de referència de l’humanisme i que situa a l’home en el centre de tot l’univers
“La visió antropocèntrica de la societat occidental vers el medi natural també ha contribuït a l’estat actual de pandèmia”
Parlem amb en David Riba, Responsable del Departament d’Educació MONAEduca, professor d’arqueologia i pre-història a la UdG i d’Evolució Humana i Cognició al Màster de Primatologia Udg-Fundació MONA.
Quina consideració fas de la pandèmia actual?
L’actual situació de pandèmia global a causa del COVID 19 està col·lapsant tots els sistemes que integren la societat, des del sanitari fins l’econòmic. La majoria de nosaltres, fins i tot aquells de més de 60 i 70 anys, no recordem una situació de tant impacte immediat com l’actual. Investigadors procedents de moltes disciplines adverteixen dels profunds efectes que pot arribar a provocar aquesta crisi. Amb tot, consideren que aquesta només és un avís. Ens aquest sentit, adverteixen que tot pot ser molt pitjor, fins al punt d’arribar a un col·lapse sistèmic total.
Què creus què pensa la societat sobre l’actual crisi?
L’esclat de la crisi sanitària i el conseqüent confinament ens ha dut a una incerta percepció d’abisme col·lectiu, cosa que ha fet, ara més que mai,que mitjans de comunicació, societat civil i científics valorem l’estat actual i ens pregunten de forma grupal com hem arribat fins a aquesta situació. Sembla que ens hem adonat de cop de la feblesa dels nostres sistemes, de la pròpia condició humana, i de que calen canvis estructurals profunds.
Quines són les causes principals?
Entre les múltiples causes d’aquesta crisi, una de les mes importants, segons apunten diversos estudis i organitzacions com la Fundació Mona, sembla tenir relació directe amb la sobreexplotació antròpica de la natura i la conseqüent pèrdua de diversitat. En aquest sentit, qüestions com la desforestació, la invasió sistemàtica d’habitats salvatges, la caça i el comerç d’animals pel consum i per a tractaments medicinals ancestrals i no fonamentats, semblen ser els vectors originals de transmissió de patògens, com el que ens ocupa actualment. Amb tot, aquest tipus d’interacció ferotge que la societat ha generat amb el medi natural no és recent, ben al contrari té unes arrels culturals i socials força profundes.
“La tradició jueva-cristiana i les corrents teòriques reformadores com l’humanisme, van introduir de forma gradual la idea de l’home com a ésser superior, i una confiança “cega” en el seu progrés per sobre de totes les coses.”
Quines són les arrels de la relació dels humans amb el medi natural?
El sistema actual té el seu antecedent més proper i directe en la revolució industrial. Com sabem, aquesta va canviar profundament les relacions entre humans, els mitjans de producció i totes les estructures socials i polítiques. De la mateixa forma, la tradició jueva-cristiana i les corrents teòriques reformadores com l’humanisme, van introduir de forma gradual la idea de l’home com a ésser superior, i una confiança “cega” en el seu progrés per sobre de totes les coses. Aquest, en part, ha estat el pòsit de la percepció antropocèntrica que els humans actuals, sobretot els d’occident, hem construït i interioritzat vers el medi natural, de forma col·lectiva i individual. Aquesta, a més, ha legitimat moltes de les pràctiques abusives vers la natura, com les comentades anteriorment. Si volem posar fre a aquesta situació, cal, doncs, un canvi de perspectiva profund. En aquest sentit, ens cal molta més reflexió crítica i col·lectiva sobre la realitat que ens envolta.
