Aquest any té un lamentable protagonista i és el coronavirus responsable del Covid19. Per això, aturar el tràfic d’animals és més important que mai.
La situació actual de pandèmia confirma una vegada més els riscos i perills del tràfic de vida silvestre, tant per als animals com per als humans. El risc de noves malalties zoonòtiques augmenta enormement a causa de les activitats de tràfic d’espècies i de la presència i interferència dels humans en els hàbitats cada dia menys remots dels animals.
El dengue, la grip aviària, l’Ebola, la grip espanyola que va causar 50 milions de morts en 1918 o la grip de Hong Kong que va causar 700.000 morts el 1968, són malalties zoonòtiques que ja ha patit la humanitat.
Però, per què són tan perilloses les malalties zoonòtiques?
Per diverses raons, però probablement la més important es deu a la pròpia evolució. Després que un virus s’ha transmès entre dues espècies diferents i s’adapta amb èxit al nou hoste, mutant i evolucionant per tal de replicar-se dins d’aquesta nova espècie, es converteix en una veritable amenaça.
Si bé lluitem contra una gran quantitat de patògens diàriament, el nostre sistema immunològic no està familiaritzat amb virus procedents d’altres espècies. El nostre sistema immunològic és pràcticament inútil en aquest punt, deixant-nos sense mecanisme de defensa. Així, el virus es replica lliurement fins que el nostre sistema immunològic aconsegueix posar-se al dia amb l’evolució de virus, per trobar i crear una resposta adequada.
Això podria no ser massa dolent per a moltes malalties que no provoquen cap símptoma greu, però el Covid19 ha portat conseqüències fatals.
I no oblidem que podem contraure una malaltia dels animals, però nosaltres també podem ser una font de contagis letals per ells!
Què podem fer cadascú de nosaltres per reduir el tràfic d’animals i el risc de trobar-nos amb noves malalties zoonòtiques com el Covid19?
Hi ha molts aspectes de la nostra vida diària que promouen aquests temes, sovint sense que ens n’adonem, però tractarem de resumir alguns importants:
1) No donar suport i reduir la demanda de productes provinents de les selves tropicals.
Això condueix a la destrucció de l’hàbitat, a més trànsit de fauna silvestre i al fet que els humans s’acostin encara més a les poblacions silvestres, augmentant el risc de transmissió de malalties en els dos sentits. El coltan, un mineral africà utilitzat en tots els nostres dispositius mòbils, i l’oli de palma, que es produeix en gran mesura a Indonèsia mentre s’eradiquen els hàbitats naturals, són exemples de la nostra demanda diària.
2) La vida silvestre ha de romandre salvatge, en el seu hàbitat.
Ja sigui per al consum de la seva carn, la medicina tradicional, la caça esportiva, l’entreteniment o el lucratiu món de les mascotes exòtiques. Mentre hi hagi una demanda, hi haurà éssers humans entrant en hàbitats naturals remots, contaminant i destruint aquests santuaris naturals, amenaçant la supervivència de moltes espècies animals i posant tant als animals com als humans en un gran risc de contraure noves malalties.
3) L’ús d’animals salvatges com a mascotes o en la indústria de l’entreteniment
Els animals salvatges tinguts com a mascotes o utilitzats en els mitjans de comunicació tenen un impacte molt negatiu en la nostra comprensió de les necessitats d’aquestes espècies i la seva situació de conservació a la natura. El veure els animals salvatges fora de context, situats en el món humà, crea una distorsió de la realitat, camuflant els riscos i el perill d’interactuar a la força amb aquests animals.
No siguis part d’aquesta demanda i evita que altres ho facin!
