Durant aquest confinament sortia la notícia que havia aparegut un tití abandonat a una urbanització d’Alacant que ha passat a engrossir les llistes d’espera per ser acceptat en un centre de rescat.
Dades recopilades en 25 estats membres de la UE per EARS, (Aliança Europea de Centre de Rescat i Santuaris), Eurogroup for Animals i AAP, donaven les alarmants xifres que només el 2017 hi havia registrats al voltant de 22.000 nous casos d’animals per rescatar . I això és només la punta de l’iceberg, perquè no tots els centres registren els animals dels que no poden fer-se càrrec.
I què passa ara amb la situació actual de crisi pel Covid19 en els centres de rescat?
LA SITUACIÓNACTUAL
La propagació del nou coronavirus està posant en perill la supervivència de milers d’animals allotjats en centres de rescat i refugis europeus. La situació actual agreuja la crisi que ja existia abans del Covid 19, una falta crònica d’ajuda i finançament per a l’allotjament dels animals salvatges confiscats, el que es tradueix en llargues llistes d’espera i el pitjor, la mort de molts animals abans de que se’ls pugui ajudar.
Els centres de rescat i els santuaris ofereixen una vida millor als animals que han patit en nom de l’espectacle, en zoològics de mala qualitat o que han estat confiscats a propietaris particulars o a comerciants il·legals i sense escrúpols. Com la majoria de les vegades aquests animals no poden ser retornats a la natura, els centres de rescat i santuaris a Europa tenen un paper fonamental per garantir el benestar dels animals i donar suport als esforços dels estats membres en la lluita contra el tràfic de fauna silvestre. A més de proporcionar allotjament, atenció veterinària i rehabilitació als animals, molts centres de rescat participen directament en la confiscació dels animals i en el seu posterior trasllat, sovint a través de les fronteres nacionals. El seu personal pot oferir coneixements especialitzats directament a el govern en la identificació, manipulació, transport, allotjament i cura dels espècimens, o pot capacitar els representants de govern en aquestes competències.
PER QUÈ IMPORTA
Una vegada que un animal és atès per un centre de rescat, es produeixen despeses significatives. Aquestes inclouen el menjar, el personal, la medicina, l’atenció veterinària, la construcció, el manteniment, la calefacció… Quan les autoritats han dipositat a l’animal a la instal·lació, potser se suposa que tot serà sufragats per l’Estat. No obstant això, molts governs no proporcionen cap tipus de finançament per a la cura dels animals que cedeixen als centres de rescat, ja que no hi ha pressupost assignat per a això.
En realitat, els centres de rescat d’Europa funcionen gràcies a la generositat dels donants privats i, en alguns casos, a les entrades venudes als seus visitants. No obstant això, amb les restriccions de COVID-19 adoptades en les ciutats europees tancades, els visitants ja no vénen. A llarg termini, la pertorbació pel coronavirus de l’economia dels països i els estalvis de la població podria empitjorar la situació.
Els professionals dels centres de rescat estan lluitant per tenir cura dels animals durant la crisi actual. Mai deixaran que el benestar dels animals es vegi compromès, però això té un cost a nivell econòmic i personal. En el cas de Fundació MONA, des d’abans de l’obligació de confinament, un equip de 6 persones es va confinar al centre de rehabilitació de primats per evitar ser contagiats i contagiar als animals rescatats mentre la resta del personal s’esforça per evitar que el projecte col·lapsi per falta de donants.
POSICIÓ DE L’EUROGRUP PELS ANIMALS
Els centres de rescat i els santuaris necessiten urgentment suport financer per seguir funcionant i proporcionar la cura adequada als animals que alberguen.
L’Eurogrup per als Animals defensa que:
- Els centres de rescat i els santuaris tenen una important funció d’utilitat pública i no s’han d’oblidar en aquests temps difícils, en què els governs adopten mesures financeres d’emergència per donar suport a les activitats econòmiques. Aquestes mesures s’han d’assignar també als centres de rescat;
- És responsabilitat dels governs dels països garantir el finançament i el suport adequats als centres i santuaris de rescat en aquests temps difícils.
- Els governs han de definir l’atenció veterinària i la cura d’animals com serveis “essencials” durant la tancada. El personal i els voluntaris de les instal·lacions de rescat també han de ser inclosos en la llista de ‘treballadors essencials’, perquè puguin seguir cuidant dels animals.
- El paper fonamental dels centres de rescat en la lluita contra el tràfic de fauna i flora silvestres s’ha destacat en el Pla d’Acció de la UE contra el tràfic de fauna i flora silvestres, en el qual s’estableix una acció específica (l’Acció 19) per “Millorar la cura dels animals vius confiscats o confiscats”. La UE hauria de llavors demanar activament als governs dels Estats membres que donin suport financerament als centres de rescat i santuaris.
Reprenent la temàtica de la reunió que vam mantenir al parlament Europeu el passat mes de novembre, la Comissió Europea té ara la possibilitat de demostrar que s’ha après una dolorosa lliçó, incloent una Llista Positiva de la UE per regular eficaçment el comerç de mascotes exòtiques a seva nova Estratègia de Biodiversitat per a 2030, que forma part de l’Acord Verd Europeu.
