MONA ha enviat a la Yaiza Sanjorge com a voluntària a Romania a través del Cos Europeu de Solidaritat i així explica ella la seva experiència:

Recordo clarament la primera vegada que vaig sentir parlar del voluntariat del Cos Europeu de Solidaritat. La meva companya de pis n’estava fent un a la Fundació Mona i em va animar a buscar més informació. És una bogeria com és de fàcil aconseguir una experiència que et canviï la vida! Em va prendre menys d’1 hora crear el meu perfil a la plataforma en línia i vaig començar a aplicar a diferents projectes. També recordo clarament quan, finalment, vaig prendre la decisió: Volia anar a Romania. Definitivament era el moment de viatjar, viure a l’estranger i practicar idiomes, així que em vaig dir a mi mateixa “Sigues valenta”. Vés per això!”.

Vaig viure en Râmnicu Vâlcea, una petita ciutat al centre de Romania, durant gairebé un any. Durant la meva estada, els meus companys i jo vam treballar per dos Parcs Nacionals, Cozia i Buila-Vânturariţa, fent moltes activitats: educació ambiental, reforestació, remarcat, campanyes de promoció, documentació de flora i fauna, i activitats d’ecologització i conscienciació ambiental per a la població local, entre d’altres. Això va ser possible gràcies a la meva organització amfitriona “Forumul Cetatenesc pentru Actiune Social a si Educatie Cívica”, que també porta a terme molts altres projectes sobre inclusió social a la zona.

Va ser un any ple d’experiències, aprenentatges i reptes. Gràcies a aquest projecte vaig poder posar en pràctica molts aspectes relacionats amb els meus estudis de biologia, vaig poder desenvolupar habilitats lingüístiques i tecnològiques, vaig poder viatjar, vaig poder conèixer gent increïble i vaig poder viure moltes situacions que mai oblidaré.

He de dir, per ser honesta, que aquest any també ha estat molt complicat. La situació pel COVID19, a més de canviar la nostra vida quotidiana, va afectar també al nostre projecte, i els mesos següents després del confinament vam haver de fer front a cancel·lacions d’activitats, frustracions i reorientació. Per sort, puc dir honestament que vaig treballar amb gent meravellosa al meu costat: Els meus companys! Vam enfrontar junts cada batalla i cada malson, i vam acabar sentint-nos no només com a amics, sinó com una família.

El que tinc ara és… una nova motxilla. No només literalment (en realitat vaig haver de comprar una nova, perquè vam fer moltes excursions i campaments!), sinó també metafòricament parlant: Porto amb mi tots els records, tots els moments i tot l’aprenentatge. Ha estat una experiència que, en molts sentits, ha canviat la meva manera de ser, de veure i de sentir el món.