A la nostra preocupació per l’afectació del coronavirus en els humans se suma la preocupació pels primats no humans dels quals gairebé el 70% es troba en perill i, per descomptat, els ximpanzés dels quals tenim cura a MONA. Compartim gairebé el 99% del nostre ADN amb ells i això augmenta les probabilitats de transmissió del coronavirus. De fet, els virus respiratoris humans comuns han causat brots mortals en grans simis en el passat. Un exemple d’això és el coronavirus humà (HCov) OC43 que es va propagar als ximpanzés salvatges que viuen al Parc Nacional de Taï, Costa d’Ivori.
La transmissió de malalties és bidireccional i hem d’actuar per tal de protegir no només les vides humanes, sinó també als grans simis i altres espècies.
Aquestes pors i incerteses no existirien si aquestes espècies no es veiessin obligades a viure en proximitat amb l’humà sigui en el seu hàbitat o fora d’ell. Aquests moments ens donen l’oportunitat de reflexionar, encara més, sobre pràctiques com el turisme o, per descomptat, la tinença d’aquests animals com a mascota.
Des de MONA lluitem fermament per acabar amb el tràfic d’animals salvatges. Aquest empeny a milers d’espècies a l’extinció i suposa un drama per la natura, però també hem de ser conscients que la manipulació inadequada, la proximitat i el comerç il·legal de mascotes posen als humans i els grans simis en risc de transmissió de malalties. Un motiu més per erradicar-lo.
