El bonobo (Pan paniscus) és, probablement, el gran simi menys conegut. Va ser classificat l’any 1929 per l’alemany Ernst Schwarz. Fins aquell moment, havia estat considerat dins de l’espècie dels ximpanzés. Es el gran simi més petit de tots. Els bonobos, mesuren al voltant de 1,20m i pesen uns 40 kg, i els mascles acostumen ha ser una mica més grans que les femelles.
Són endèmics de la República Democràtica del Congo, en concret, d’un àrea delimitada pels rius Congo, al nord; i pel Kasi, al sud. Viuen en les zones més profundes de les selves tropicals humides. Els bonobos s’han adaptat al medi on viuen, el qual es especialment frondós. Han desenvolupat unes vocalitzacions molt agudes i la capacitat de caminar sobre dos cames (tot i que les altres espècies de grans simis també poden caminar bípedes, el bonobo es el que més ho fa, fins a un 20% de la seva locomoció és bípeda).
La societat del bonobo
Els bonobos viuen en societats matriarcals, les quals estan dirigides per una femella alfa i el seu cercle, un grup de 4 o 5 femelles on estranyament es troba algun mascle. Només el preferit de la femella alfa o el fill de la mateixa poden ocupar un lloc dins d’aquest grup líder.
En els grups de bonobos, son les femelles les que emigren en busca d’altres grups, els mascles es queden en el grup on neixen durant tota la seva vida. Això els converteix en “nens de la mare” establint un vincle molt fort amb les seves mares durant tota la seva vida. De fet, normalment, hereten el lloc en la jerarquia que ocupen les seves mares.
Les femelles s’encarreguen de controlar el grup i els mascles tenen un paper majoritàriament secundari dins de la jerarquia del grup. Les seves funcions principals són la defensa i la cerca d’aliment.
En les societats dels bonobos, el sexe es un comportament bàsic i amb una gran multitud de funcions. L’utilitzen per calmar-se, apaivagar-se o per saludar-se i es practica entre femella-femella, femella-mascle i mascle-mascle. A més, són els únics grans simis que copulen frontalment, ventre amb ventre, i que es fan petons “amb llengua”.
Estat de Conservació
Com el resta de grans simis, el bonobo està en perill d’extinció. En els últims 20 anys, la seva població s’ha vist significativament reduïda i els experts pronostiquen que aquesta situació seguirà durant els pròxims 60 anys.
Les principals amenaces del bonobo són: la caça furtiva pel consum o el tràfic d’espècies i la pèrdua d’hàbitat a causa de l’extracció de combustibles fòssils i fusta. La majoria viuen en zones protegides, encara que a vegades és complicat assegurar el compliment de les lleis en aquestes. Al mateix temps, encara queden grups que viuen en zones que no estan protegides.
Com els podem ajudar?
Nosaltres podem contribuir a la conservació del bonobo i aconseguir revertir la difícil situació en la que es troba. Hi ha moltes coses que des de casa podem fer per ajudar. Per exemple: deixar de comprar fusta tropical (o només comprar fusta tropical que estigui certificada), reduir el nostre consum o utilitzar energies renovables. Per altre costat, podem col·laborar amb organitzacions que treballin en la protecció del bonobo, com The Conservation Education Program , entre altres.
Agraïments
Ens agradaria agrair a la Teresa Sauquet, directora de The Conservation Education Program, pel seu temps, la informació facilitada i per les fotografies, que han fet possible l’#AprènAmbMona d’aquesta setmana.
